
Que hagues fet beethoveen amb aquesta europa??
La simfonia nº3 “Heroica” de Ludwig van Beethoven:
Beethoven aquesta simfonia pensava dedicar-la a Napoleó Bonaparte, en un principi havia de dir-se “BONAPARTE”, la idea de composar una simfonia en honor al “LLIBERADOR” d’ Europa, Beethoven admirava els ideals de la revolució francesa encarnada en la figura de Napoleó, però quan aquest es va auto proclamar emperador en maig de 1804. Beethoven es va disgustar tant que esborrà el nom de Bonaparte de la pàgina del títol amb tanta força que trencar el seu llapis i deixar un forat en el mateix paper. Es considera que va dir; “Ara sols… obeirà la seva ambició, i aixecar-se més alt que els demés fins convertir-se en un tirà!!”.
M’agradaria saber que en pensaria avui el mestre d’aquesta Europa que porta un Simfonia seva (simfonia nº 9, quart moviment amb un lletra de un poema Friedrich Schiler), anomenada Oda a l’alegria.
Es veritat que hi ha moltes injustícies en aquest coi de món i que no acabaríem mai de descriure-les, però sempre he cregut que Europa hauria de ser el mirall del món, d’un món millor i on es posessin els drets humans per sobre tot.
Veure amb que s’ha convertit, no puc contenir el sentiment de frustració i de pensar perquè serveix la política, que només ho emmerda tot, es tot plegat molt indignant.
I com a català el que he vist aquest mesos ja m’han deixat sense entendre rés, veure com un estat espanyol ha apallissat sense miraments a la població incomplint el 2on article del tractat de la Unió Europea, pel simple fet de voler votar, i a sobre han volgut negar la bestiesa que han fet, han negat cap possibilitat de diàleg i això encara no a acabat. Una població europea i una premsa que ho ha vist amb la boca oberta, amb un grau d’ indignació molt alt, per després veure els màxims dirigents d’aquesta Europa recollint el premi Príncipe de Asturias, pels serveis prestats… Estic convençut que aquesta repressió per part del estat espanyol només ha fet que començar i per desgracia patirem molt, però mes endavant tot quedarà com una noticia més en un mitja de comunicació.
Ho sento, però ja amb el refugiats pensava que era insuperable el cinisme d’aquesta gent, però després d’ això, no sé fins on pot arribar la bogeria del esser humà.